Jesús Serrano

Durant el meu primer viatge a Nova York a l’estiu de 1980, la visita al MOMA (Museum of Modern Art), sobretot la contemplació de les obres del expressionisme abstracte americà, em commou de tal manera que desperta en mi la passió per la pintura, convertint-se, des d’aquell moment, en l’eix principal de la meva vida.

L’estiu següent, vaig tornar a Nova York per assistir, durant el periode de vacances de professor d’Institut, a les meves primeres classes de pintura a la School of Visual Arts. Per aquells temps, vaig fer trenta anys.

De tornada a Mallorca la meva pràctica pictòrica ja no es va aturar. Treballava amb la sorra de la platja, ciment, guix, grava, etc. L’atracció per les textures, relleus, el tàctil, etc, es mantindrà durant tota la meva obra.

La necessitat de seguir aprenent em fa demanar una excedència, i novament vaig cap a Nova York l’any 1983-84, on em matriculo de nou a la School of Visual Arts i a Parsons School of Design. És en aquesta segona escola on descobreixo el paper fet a mà i des del primer moment em semblà un material fantàstic per a la meva obra. Experimento llargament amb aquest material i al meu retorn a Barcelona treballo amb Lawrence Barker, del que vaig aprendre la tècnica de elaborar-lo de manera artesana a partir de teixits de cotó.

Durant diversos anys segueixo treballant en la meva obra de paper, -en un principi totalment abstracte – però amb el pas del temps, s’obren pas les imatges que recorden formes primitives, restes arqueològics, àmfores, éssers humans en moviment… Fins que es fa evident la necessitat d’ampliar recursos tècnics i expressius. És llavors quan em matriculo a dibuix i pintura a l’Escola Massana de Barcelona.

Des d’aquell moment la meva obra es fa més figurativa: paisatges – sobretot marines – nus, retrats… I on el color, com sempre, és el principal protagonista sense oblidar el meu gust per la pinzellada carregada de pintura que des de sempre m’atrau (Van Gogh, Soutine, Jorn, Lucian Freud, Frank Auerbach…

Al 2003, a Espanya, es produeix un moviment de gran activisme polític a conseqüència de la invasió d’Irak i la participació del govern espanyol a la guerra. A més de participar en les manifestacions en contra del conflicte bèl·lic, realitzo una sèrie d’obres les quals titulo “Rostres de la guerra”, i en els quals tracto d’expressar els meus sentiments totalment oposats a aquella barbàrie.

Desprès d’aquella sèrie de rostres, el mateix fil conductor de la realitat política em va portar a pintar la dramàtica situació dels immigrants, – fonamentalment africans- que intentàven arribar a les costes espanyoles. Pinto pasteres, ofegats, éssers sense trets facials, incomplets, amputats, sense drets…

El març de 2010, arrel d’una negligència terapèutica em converteixo en una persona amb una altíssima sensibilitat electromagnètica, que transforma radicalment la meva vida. Amb el pas del temps també desenvolupo una important (SQM) Sensibilitat Química Múltiple, fins arribar al punt que desapareix la meva tolerància als conservants químics de les pintures i això, em porta a haver d’abandonar la pintura.

Tot i això -i seguint l’exemple de Matisse a la darrera etapa de la seva vida-, desde la primavera de 2015 treballo el collage, tècnica en la què em sento molt a gust per disposar de material extraordinari: el paper que vaig fer fa 30 anys i que guardo, gelosament, perfectament conservat al meu estudi.

Jesús Serrano – 2017

En els darrers anys he continuat amb els collages de paper fet a mà per mi canviant la temàtica: en lloc de flors predominen els camps de color acompanyats de fruites i segueixo amb les cares de paper o cartró. Amb els meus fulls de paper fet a mà he retallat i creat despullats amb l’atractiu del color i les textures del paper. En els darrers anys, havent millorat de la Sensibilitat Química Múltiple, he tornat a l’oli pintant objectes quotidians: cafeteres, tasses, teteres, gerros, flors, etc… on de nou el color és el gran protagonista.